¿Quantes similituds hi ha entre el principi i el final de la vida? - Residencia Creunova
16621
post-template-default,single,single-post,postid-16621,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,vertical_menu_enabled,side_area_uncovered_from_content,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1,vc_responsive

¿Quantes similituds hi ha entre el principi i el final de la vida?

¿Quantes similituds hi ha entre el principi i el final de la vida?

A l’ésser humà major li passa una cosa similar al que li ocorre en la infància; tenen cert esperit creatiu i desapareixen els prejudicis. Potser és per això que nens i persones majors semblen entendre’s tan bé, es prenen la vida d’una forma molt similar.

 

Observant la cura dels nostres majors, no hem pogut evitar adonar-nos del semblant que són les seves vides a la dels nens, necessitats similars.

 

Quan desplaçar-se es torna inestable apareixen els caminadors, com a de menuts utilizabamos correpasillos i no queda aquí la cosa, després apareixen les cadires de rodes, empeses per un cuidad@r, similitud amb el carret del beu empès pels seus pares.

 

Torna l’ajuda per a menjar, endreçar-se, caminar i també tornen els colorines dels dibuixos que pinten, ara no per a desenvolupar sinó per a mantenir les capacitats.

 

Tant en el nostre principi de vida com al final d’ella, no ens valem per nosotr@s mism@as. Necessitem ajuda d’una altra persona.

Una altra semblança és la pèrdua de control emocional, el nen manca d’ell i les persones adultes majors amb els anys el van perdent.

 

Control d’esfínters, el nen s’orina i fa les seves deposicions en el bolquer perquè encara no pot controlar aquest impuls. Les persones adultes majors, perden la capacitat de controlar aquests músculs. El bolquer torna a les seves vides.

 

Quan som nens anem al parc i aquí anem practicant estabilitat, adquirint força i desenvolupant l’equilibri. Quan som majors visitem la sala de rehabilitació perquè el fisioterapeuta ens ajudi a mantenir l’estabilitat, la força i l’equilibri.

 

Entre el principi i el final de la vida. El que sí que ens queda clar és que en tots dos extrems existeix la necessitat que ens cuidin, amb paciència, atenció, dedicació i una gran dosi d’amor.

 

Reflexió des de CreuNova GentGran.

 

Sens dubte som el que som gràcies als quals ens van cuidar de niñ@s.

Ens envaeix un dubte absolutament des de l’amor. La pregunta és, ara que ens toca a nosotr@s cuidar, atendre, vetllar per la dignitat dels nostres majors, com a societat, ho estem fent amb l’amor i responsabilitat que mereixen?

 

En CreuNova GentGran, volem fer les coses bé. Per a nosotr@s cuidar i atendre les persones majors significa dedicació, cura, lliurament de temps i d’afecte.

 

No Comments

Post A Comment