Quan vaig visitar per primer cop la Creu Nova, la primera impressió va ser que en aquella casa hi vivia una gran família i el mateix li va semblar a la mare, perquè amb un dia de prova en va tenir prou per voler-s’hi traslladar. A la setmana següent s’instal·lava i allà va viure els darrers quatre anys de la seva vida. Tret dels últims mesos, en què ja no era capaç de comunicar-se, la resta del temps la vaig veure feliç i tranquil·la. Fins el final, tothom va tenir cura d’ella, rebent les mateixes atencions i afecte del primer dia. No vull passar per alt mencionar la dedicació que també presten a les famílies; personalment, em van recolzar en els moments difícils i acompanyar en els més tristos i dolorosos. El meu més profund agraïment a tot l’equip que fa possible que La Creu Nova sigui sinònim d’humanitat.
Isabel